guimbarro

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ɡimˈba.ru/
	balear /ɡimˈba.ro/, /ɡimˈba.ru/
Occidental:	/ɡimˈba.ro/

• Rimes: -aro
• Etimologia: Variant de guimarro, de quimera.

Nom

guimbarro m. ‎(plural guimbarros)

1. Tros de pa.
2. Paio, individu.

Traduccions

Tros de pa

• Castellà: mendrugo ^(es), zoquete ^(es), tarugo ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: guim·bar·ro (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.