Català

modifica

habituares

  1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de habituar.
  2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb habituar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ha·bi·tu·a·res (5)
  • Anagrama: habituar-se