habituar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.βi.tuˈa/
Occidental:	nord-occidental /a.βi.tuˈa/
	valencià /a.bi.tuˈaɾ/, /a.βi.tuˈa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: habituà
• Etimologia: Del llatí habituāre, segle XIV.

Verb

habituar trans., pron. ‎(pronominal habituar-se)

1. Acostumar o fer que un s'acostumi a alguna cosa.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb hiat entre el radical i la desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	habituar			haver habituat
gerundi	habituant			havent habituat
participi	habituat, habituada, habituats, habituades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	habituo	habitues	habitua	habituem	habitueu	habituen
	habitue						val
	habituï						sept
	habituu				habituau		bal, alg
				habituam			bal
imperfet	habituava	habituaves	habituava	habituàvem	habituàveu	habituaven
passat simple	habituí	habituares	habituà	habituàrem	habituàreu	habituaren
futur	habituaré	habituaràs	habituarà	habituarem	habituareu	habituaran
condicional	habituaria	habituaries	habituaria	habituaríem	habituaríeu	habituarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	habituï	habituïs	habituï	habituem	habitueu	habituïn
	habitue	habitues	habitue			habituen	occ, bal
imperfet	habitués	habituessis	habitués	habituéssim	habituéssiu	habituessin
		habituesses		habituéssem	habituésseu	habituessen
	habituàs	habituassis	habituàs	habituàssim	habituàssiu	habituassin	bal
		habituasses		habituàssem	habituàsseu	habituassen	val, bal (1)
	habituara	habituares	habituara	habituàrem	habituàreu	habituaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	habitua	habituï	habituem	habitueu	habituïn
	–				habituau		bal, alg
	–		habitue			habituen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				habituàvom	habituavo		centr, n-occ
	habituavi						sept
	habituaia	habituaies	habituaia	habituàiem	habituàieu	habituaien	n-occ
condicional	habituariva	habituarives	habituariva	habituarívem	habituaríveu	habituariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	habituo	habituos	habituo	habitueguem	habituegueu		n-occ
imperfet	habituessi		habituessi				sept, alg
	habituessa						centr, n-occ
	habitueguessa	habitueguesses	habituegués	habitueguéssom	habitueguéssou	habitueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... habituat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... habituar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... habituat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... habituat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... habituat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... habituat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... habituar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... habituat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... habituat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... habituat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: habituo, habitua, habituem

Sinònims

• acostumar, avesar

Derivats

• deshabituar
• habituació

Traduccions

Traduccions

• Anglès: accustom ^(en)
• Castellà: habituar ^(es)
• Francès: habituer ^(fr), accoutumer ^(fr)
• Italià: abituare ^(it), assuefare ^(it), avezzare ^(it), adusare ^(it)
• Llatí: habituare ^(la), assuescere ^(la)
• Occità: abituar ^(oc), avesar ^(oc)
• Portuguès: habituar ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: ha·bi·tu·ar (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \a.βiˈtwaɾ\

Americà: alt /a.biˈtwaɾ/, baix \a.βiˈtwaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí habituāre.

Verb

habituar trans., pron. ‎(pronominal habituarse, present habitúo, passat habitué, futur habituaré)

1. habituar

Miscel·lània

• Síl·labes: ha·bi·tuar (3)