Potser volíeu: habitui, habituí

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ə.βiˈtu.i/, occidental /a.biˈtu.i/
  • Rimes: -ui

habituï

  1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de habituar.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb habituar.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb habituar.
  4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb habituar.