Francès

modifica
  • Pronúncia: /aˈle/
  • Etimologia: [1-5] Del protogermànic *halôn («enviar a buscar») que va donar en alt alemany halôn, holôn («fer venir, estirar»), en mitjà i baix alemany halen, holen, en alemany actual holen ‎(«anar a cercar»); emparentat també amb el neerlandès mitjà halen, amb idèntic significat.[6] Del protogermànic *hara («aquí»), que va donar en francès antic hare, pronunciat des del segle XII haro, exclamació per indicar un atac, el qual va generar al segle XIV el verb harer, antecessor de haler («incitar a un atac per mitjà de crits»).

haler

  1. (marina) estirar, arrossegar
    «puis, raidissant l’extrémité de la corde, il fit signe à ses compagnons de haler avec lui.» (Jules Verne, Le Pays des fourrures, ed. Hetzel et Cie, París, 1873)
    Llavors, tibant l'extrem de la corda, ell feu senyal als seus companys d'arrossegar juntament amb ell.
    En halant le bateau, les bateliers criaient : hale, hale.
    Mentre arrossegaven el vaixell, els barques cridaven: estireu, estireu!
  2. lligar, enganxar per arrossegar
    (Canadà) Il hale le trailer derrière son truck.—«Ell enganxa el remolc al seu camió.»
  3. (marina) saludar
    Il était minuit quand nous avons rencontré deux vaisseaux qui nous ont halés.
    Ja era mitjanit quan ens vam trobar amb dos vaixells que ens van saludar.
  4. (marina) girar, virar impulsat pel vent
    «Eh bien, Caroline, il faudra remonter sur le pont. Le vent a halé l’est d’un quart, et l’Astara ne tardera pas à mettre le nez dans la plume.» (Jules Verne, Claudius Bombarnac, capítol IV, ed, Hetzel et Cie, París, 1892)
    Doncs bé, Caroline, caldrà remuntar cap al pont. El vent ha fet virar un quart cap a l'est i l'Astara no trigarà a ficar el nas en la ploma.
  5. (marina) prendre la parella
    Je lui ai halé sa bonne amie.
    Jo li he pres la seva amigueta.
  6. (caça) llançar, enrabiar, esperonar
    Haler les chiens contre quelqu'un.
    Llançar les gossos contra algú.

Conjugació

modifica

Vegeu també

modifica
  • Entrada «haler» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).