haler

Francès

• Pronúncia: /aˈle/
• Etimologia: [1-5] Del protogermànic *halôn («enviar a buscar») que va donar en alt alemany halôn, holôn («fer venir, estirar»), en mitjà i baix alemany halen, holen, en alemany actual holen ‎(«anar a cercar»); emparentat també amb el neerlandès mitjà halen, amb idèntic significat.[6] Del protogermànic *hara («aquí»), que va donar en francès antic hare, pronunciat des del segle XII haro, exclamació per indicar un atac, el qual va generar al segle XIV el verb harer, antecessor de haler («incitar a un atac per mitjà de crits»).

Verb

haler

1. (marina) estirar, arrossegar

   «puis, raidissant l’extrémité de la corde, il fit signe à ses compagnons de haler avec lui.» (Jules Verne, Le Pays des fourrures, ed. Hetzel et Cie, París, 1873)

   Llavors, tibant l'extrem de la corda, ell feu senyal als seus companys d'arrossegar juntament amb ell.

   En halant le bateau, les bateliers criaient : hale, hale.

   Mentre arrossegaven el vaixell, els barques cridaven: estireu, estireu!

2. lligar, enganxar per arrossegar

   (Canadà) Il hale le trailer derrière son truck.—«Ell enganxa el remolc al seu camió.»

3. (marina) saludar

   Il était minuit quand nous avons rencontré deux vaisseaux qui nous ont halés.

   Ja era mitjanit quan ens vam trobar amb dos vaixells que ens van saludar.

4. (marina) girar, virar impulsat pel vent

   «Eh bien, Caroline, il faudra remonter sur le pont. Le vent a halé l’est d’un quart, et l’Astara ne tardera pas à mettre le nez dans la plume.» (Jules Verne, Claudius Bombarnac, capítol IV, ed, Hetzel et Cie, París, 1892)

   Doncs bé, Caroline, caldrà remuntar cap al pont. El vent ha fet virar un quart cap a l'est i l'Astara no trigarà a ficar el nas en la ploma.

5. (marina) prendre la parella

   Je lui ai halé sa bonne amie.

   Jo li he pres la seva amigueta.

6. (caça) llançar, enrabiar, esperonar

   Haler les chiens contre quelqu'un.

   Llançar les gossos contra algú.

Conjugació

Taula de conjugació

		present			passat
infinitiu		haleer			avoir haleé
gerundi		en haleant			en ayant haleé
participi		haleant			haleé
					ayant haleé
persona		singular			plural
		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
indicatiu		je (j')	tu	il (elle)	nous	vous	ils (elles)
temps simples	present	halee	halees	halee	haleons	haleez	haleent
	pretèrit imperfet	haleais	haleais	haleait	haleions	haleiez	haleaient
	pretèrit perfet	haleai	haleas	halea	haleâmes	haleâtes	haleèrent
	futur simple	haleerai	haleeras	haleera	haleerons	haleerez	haleeront
temps composts	pretèrit compost	ai haleé	as haleé	a haleé	avons haleé	avez haleé	ont haleé
	pretèrit plusquamperfet	avais haleé	avais haleé	avait haleé	avions haleé	aviez haleé	avaient haleé
	pretèrit anterior	eus haleé	eus haleé	eut haleé	eûmes haleé	eûtes haleé	eurent haleé
	futur compost	aurai haleé	auras haleé	aura haleé	aurons haleé	aurez haleé	auront haleé
temps surcomposts	pretèrit surcompost	ai eu haleé	as eu haleé	a eu haleé	avons eu haleé	avez eu haleé	ont eu haleé
	plusquamperfet surcompost	avais eu haleé	avais eu haleé	avait eu haleé	avions eu haleé	aviez eu haleé	avaient eu haleé
	pretèrit anterior surcompost	eus eu haleé	eus eu haleé	eut eu haleé	eûmes eu haleé	eûtes eu haleé	eurent eu haleé
	futur surcompost	aurai eu haleé	auras eu haleé	aura eu haleé	aurons eu haleé	aurez eu haleé	auront eu haleé
condicional		je (j')	tu	il (elle)	nous	vous	ils (elles)
temps simples	present	haleerais	haleerais	haleerait	haleerions	haleeriez	haleeraient
temps composts	passat (1a forma)	aurais haleé	aurais haleé	aurait haleé	aurions haleé	auriez haleé	auraient haleé
	passat (2a forma)	eusse haleé	eusses haleé	eût haleé	eussions haleé	eussiez haleé	eussent haleé
temps surcomposts	pretèrit surcompost (1a forma)	aurais eu haleé	aurais eu haleé	aurait eu haleé	aurions eu haleé	auriez eu haleé	auraient eu haleé
	pretèrit surcompost (2a forma)	eusse eu haleé	eusses eu haleé	eût eu haleé	eussions eu haleé	eussiez eu haleé	eussent eu haleé
subjuntiu		que je (j')	que tu	qu'il (elle)	que nous	que vous	qu'ils (elles)
temps simples	present	halee	halees	halee	haleions	haleiez	haleent
	pretèrit imperfet	haleasse	haleasses	haleât	haleassions	haleassiez	haleassent
temps composts	pretèrit perfet	aie haleé	aies haleé	ait haleé	ayons haleé	ayez haleé	aient haleé
	pretèrit plusquamperfet	eusse haleé	eusses haleé	eût haleé	eussions haleé	eussiez haleé	eussent haleé
temps surcomposts	pretèrit surcompost	aie eu haleé	aies eu haleé	ait eu haleé	ayons eu haleé	ayez eu haleé	aient eu haleé
	pretèrit plusquamperfet surcompost	eusse eu haleé	eusses eu haleé	eût eu haleé	eussions eu haleé	eussiez eu haleé	eussent eu haleé
imperatiu		-	tu	-	nous	vous	-
temps simples	present		halee		haleons	haleez
temps composts	passat		aie haleé		ayons haleé	ayez haleé
temps surcomposts	pretèrit surcompost		aie eu haleé		ayons eu haleé	ayez eu haleé

Vegeu també

• Entrada «haler» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).