Català

modifica
Oriental:  /əˈɫɔ.ʒən/
Occidental:  nord-occidental /aˈɫɔ.ʒen/, valencià /aˈɫɔ.d͡ʒen/
  • Rimes: -ɔʒen
  • Etimologia: De halo i el sufix -gen, és a dir («generador d'halo»).

halogen m. ‎(plural halògens)

  1. Element del grup VII de la taula periòdica, és a dir: fluor, clor, brom, iode, àstat.
    «Els halògens ( F , CI , Br , I ) es troben habitualment en l'estat d'oxidació. Les excepcions es produeixen quan dos halògens diferents s'enllacen entre si o quan un halogen s'enllaça amb més d'un àtom a la vegada.» ([1])

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

Adjectiu

modifica

halogen m. ‎(femení halògena, plural masculí halògens, plural femení halògenes)

  1. Que conté algun dels halògens.
    «Amb la làmpada encesa, el filament de la làmpada halògena es posa incandescent, el wolframi volatilitzat durant el funcionament no es diposita a l’ampolla de vidre que es troba a una temperatura inferior, ...» ([2])

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ha·lo·gen (3)
  • Heterograma de 7 lletres (aeghlno)

Vegeu també

modifica
  1. Daniel C. Harris, Anàlisi químic quantitatiu, 2006, p.25
  2. Esteban José Domínguez Soriano, Julián Ferrer Ruiz, Circuits elèctrics auxiliars del vehicle, 2018, p.155