halo

Potser volíeu: haló

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈa.ɫu/
	balear /ˈa.ɫo/, /ˈa.ɫu/
Occidental:	/ˈa.ɫo/

• Etimologia: Del llatí halos, del grec antic ἅλως ‎(hálōs), segle XIX.

Nom

halo m. ‎(plural halos)

1. Cercle de llum que apareix al voltant del Sol o la Lluna en el moment que el cel és parcialment amagat pels núvols.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: halo ^(en)
• Castellà: halo ^(es) m.
• Francès: halo ^(fr)

Verb

halo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de halar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ha·lo (2)
• Anagrama: hola

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Anglès

• Pronúncia: /ˈheɪləʊ/

Nom

halo ‎(plural halos o haloes)

1. (pintura) aurèola, nimbe

Sinònims

• aureole
• gloriole
• glory
• nimbus

Vegeu també

• halo. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 juliol 2014].

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈa.lo/
• Rimes: -alo
• Etimologia: Del llatí halos, del grec antic ἅλως ‎(hálōs).

Nom

halo m. ‎(plural halos)

1. halo
2. (pintura) aurèola, nimbe

Sinònims

• aureola
• corona
• nimbo

Verb

halo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb halar

Miscel·lània

• Síl·labes: ha·lo (2)
• Anagrama: hola

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre halo
• halo. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 juliol 2014].

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈhaː.loː/
• Etimologia: De l'arrel indoeuropea *al₂- («créixer, nodrir»).

Verb

hālō ‎(1a present^?), hālās ‎(2a present), hālāre ‎(infinitiu), hālāvī ‎(perfet), hālātum ‎(supí)

1. respirar, jo respiro

Sinònims

• spīrō

Derivats

• adhālō
• anhēlo
• exhālō
• inhālō
• redhālō