Potser volíeu: anheló

Català

modifica
  • Pronúncia(i): central /əˈnɛ.ɫu/, occidental /aˈnɛ.ɫo/
  • Rimes: -ɛlo

anhelo

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de anhelar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: an·he·lo (3)
  • Heterograma de 6 lletres (aehlno)

Castellà

modifica

anhelo m. ‎(plural anhelos)

  1. anhel

anhelo

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb anhelar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: an·he·lo (3)
  • Heterograma de 6 lletres (aehlno)
  • Anagrama: holean

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre anhelo
  • Pronúncia(i): /anˈheː.loː/
  • Etimologia: De l'arrel indoeuropea *an- («aire») i hālō ‎(«respirar»).[1]

anhēlō ‎(1a present?), anhēlās ‎(2a present), anhēlāre ‎(infinitiu), anhēlāvī ‎(perfet), anhēlātum ‎(supí)

  1. alenar, jo aleno
  2. bufar, jo bufo, exhalar jo exhalo
  3. anhelar, jo anhelo, aspirar a

Derivats

modifica

Descendents

modifica

De l’infinitiu anhelāre:

Vegeu també

modifica
  1. Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.38-39