Català

modifica
Oriental:  /buˈfa/
Occidental:  nord-occidental /buˈfa/
valencià /buˈfaɾ/, /buˈfa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: bufà
  • Etimologia: D'origen onomatopeic, segle XIV.

bufar intr., trans., pron. ‎(pronominal bufar-se)

  1. (intransitiu) Expulsar aire per la boca fent força amb els llavis mig closos.
  2. (transitiu) Dirigir l’aire expulsat amb força de la boca sobre alguna cosa.
  3. (intransitiu) Córrer el vent fent-se notar.
  4. (pronominal) Fer-se una bòfega.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: bufo, bufa, bufem

Sinònims

modifica

Derivats

modifica

Compostos i expressions

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica