Potser volíeu: bufà


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈbu.fə/, occidental /ˈbu.fa/
  • Rimes: -ufa
  • Etimologia: Del verb bufar.

NomModifica

bufa f. ‎(plural bufes)

  1. (oriental, septentrional) bufeta
  2. (valencià) globus
  3. (col·loquial) bufetada
  4. (mallorquí) pompós
    Mira que ho ets de bufa
    Aquests veïnats són molt bufes, són molt bufats
  5. llufa
    Volia ser pet i va acabar sent bufa

InterjeccióModifica

bufa

  1. Sorpresa, contrarietat.
    Bufa! Quina passada! Quin saló més bonic!

AdjectiuModifica

bufa f. ‎(plural bufes)

  1. forma femenina de buf

NomModifica

bufa f. ‎(plural bufes)

  1. forma femenina de buf

VerbModifica

bufa

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de bufar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb bufar

Compostos i expressionsModifica

  • me la bufa: (col·loquial, informal) No interessar, no importar.

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: bu·fa (2)

Vegeu tambéModifica


Occità
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈby.fo̞/

NomModifica

bufa f. ‎(plural bufas)

  1. (zoologia) gripau corredor (Epidalea calamita)

Vegeu tambéModifica

  • Benoèt, Gui. Las bèstias, 2008. Tolosa: IEO Edicions, 2008, p. 94. ISBN 978-2-85910-454-2. (com Bufo calamita)