bufa
Potser volíeu: bufà
CatalàModifica
NomModifica
bufa f. (plural bufes)
- (oriental, septentrional) bufeta
- (valencià) globus
- (col·loquial) bufetada
- (mallorquí) pompós
- Mira que ho ets de bufa
- Aquests veïnats són molt bufes, són molt bufats
- llufa
- Volia ser pet i va acabar sent bufa
InterjeccióModifica
bufa
- Sorpresa, contrarietat.
- Bufa! Quina passada! Quin saló més bonic!
AdjectiuModifica
bufa f. (plural bufes)
- forma femenina de buf
NomModifica
bufa f. (plural bufes)
- forma femenina de buf
VerbModifica
bufa
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de bufar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb bufar
Compostos i expressionsModifica
- me la bufa: (col·loquial, informal) No interessar, no importar.
Miscel·làniaModifica
- Síl·labes: bu·fa (2)
Vegeu tambéModifica
OccitàModifica
- Pronúncia(i): /ˈby.fo̞/
NomModifica
bufa f. (plural bufas)
- (zoologia) gripau corredor (Epidalea calamita)
Vegeu tambéModifica
- Benoèt, Gui. Las bèstias, 2008. Tolosa: IEO Edicions, 2008, p. 94. ISBN 978-2-85910-454-2. (com Bufo calamita)