Català
Modifica

Oriental: central /kuˈɾo.nə/, balear /koˈɾo.nə/, /kuˈɾo.nə/
Occidental: /koˈɾo.na/
  • Àudio: català central
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí corōna, segle XIV.

NomModifica

corona f. ‎(plural corones)

  1. Peça circular de metall, més o menys guarnida, amb què els reis es distingeixen posant-se-la al cap o exhibint-la.
  2. Garlanda feta amb fulles, principalment de llorer, que es feia servir antigament per guardonar militars, atletes o poetes.
  3. Garlanda de flors que s'ofereix als difunts el dia del seu enterrament.
  4. Conjunt d'estats governats per un sobirà.
    corona catalanoaragonesa, corona britànica, etc.
  5. Cercle que envolta la part superior d'una cosa.
  6. Part de la dent que sobresurt de les genives.
  7. Moneda emprada a Dinamarca, Suècia, Txèquia, Islàndia, Eslovàquia i Estònia.

SinònimsModifica

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

corona m. ‎(plural corones)

  1. forma alternativa de coronavirus

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: co·ro·na (3)
  • Anagrama: ancoro

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: /koˈɾo.na/
Americà: alt /k(o)ˈɾo.na/, baix /koˈɾo.na/

NomModifica

corona f. ‎(plural coronas)

  1. corona
  2. margo
  3. aurèola, nimbe

SinònimsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: co·ro·na (3)

Vegeu tambéModifica

  • corona. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /kɔˈroː.na/
  • Etimologia: Del grec κορώνη ‎(korṓnē, «garlanda»)

NomModifica

corōna f. ‎(genitiu corōnae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu corōna corōnae
Vocatiu corōna corōnae
Acusatiu corōnam corōnās
Genitiu corōnae corōnārum
Datiu corōnae corōnīs
Ablatiu corōnā corōnīs
  1. corona
  2. garlanda

Vegeu tambéModifica