orla
Potser volíeu: orlà
Català
modifica
- Pronúncia(i):
Oriental: /ˈɔr.ɫə/, (gironí) /ˈor.ɫə/ Occidental: nord-occidental /ˈɔr.ɫa/, valencià /ˈoɾ.ɫa/
- Etimologia: Del llatí vulgar *ōrula, diminutiu de ōra («vora»), segle XIII.
Nom modifica
orla f. (plural orles)
- Part d'una embarcació que constitueix la seva vora desde proa fins a popa.
- «I la llarga lluita dels pops, que intentaven fugir per l'orla amb els tentacles.» (Olga Xirinacs, L'agonia de Severià Vargas, 2013)
- Decoració que envolta un dibuix.
- «El conjunt està envoltat d'una orla floral i l'escut de la ciutat.» (Imma Socias Batet, Biblioteca de Catalunya, Catàleg del Fons Abadal de la Biblioteca de Catalunya, 2006, p.216)
Traduccions modifica
Traduccions
Verb modifica
orla
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de orlar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb orlar
Miscel·lània modifica
- Anagrama: oral
Vegeu també modifica
Castellà
modifica
Nom modifica
orla f. (plural orlas)
Sinònims modifica
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: or·la (2)
Vegeu també modifica
- orla. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].