- Pronúncia(i): /ˈspiː.roː/
- Etimologia: De l'arrel indoeuropea *(s)peys- («respirar, prosperar»).[1]
spīrō (1a present?), spīrās (2a present), spīrāre (infinitiu), spīrāvī (perfet), spīrātum (supí)
- respirar, jo respiro
- ↑ Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.983-984