harceler

Francès

• Pronúncia: /aʁ.səˈle/
• Etimologia: De herser.

Verb

harceler

1. instigar, forçar

   […] après avoir harcelé la révolution dans l’Assemblée, elles l’attaquèrent plus tard à force ouverte, le clergé par des soulèvements intérieurs, la noblesse en armant l’Europe contre elle.—«Després d'haver forçat la revolució dins l'Assemblea, van atacar més tard a força oberta, el clergat mitjançant sublevacions interiors, la noblesa armant Europa contra ella.»

2. encalçar, pressionar

   Harceler quelqu’un de questions, de demandes.—«Pressionar algú amb preguntes.»

3. assetjar

   Mais sa marche était lente et inégale ; poursuivie par l’ennemi, dont les bâtiments légers la harcelaient, elle vit son arrière-garde coupée le 21 juillet.—«Però la seva marxa fou lenta i desigual, perseguits per l'enemic, el qual tenia naus lleugeres que l'assetjaven, enviades per tallar-li la rera guarda el 21 de juliol.e»

4. (esports de pilota) pressionar

Sinònims

• [3] faire un forcing

Vegeu també

• harceler. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].