honorar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/u.nuˈɾa/
Occidental:	nord-occidental /o.noˈɾa/, valencià /o.noˈɾaɾ/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: honorà
• Etimologia: Del llatí honōrāre ‎(«donar honor»).

Verb

honorar trans.

1. honrar

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	honorar			haver honorat
gerundi	honorant			havent honorat
participi	honorat, honorada, honorats, honorades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	honoro	honores	honora	honorem	honoreu	honoren
	honore						val
	honori						sept
	honor				honorau		bal, alg
				honoram			bal
imperfet	honorava	honoraves	honorava	honoràvem	honoràveu	honoraven
passat simple	honorí	honorares	honorà	honoràrem	honoràreu	honoraren
futur	honoraré	honoraràs	honorarà	honorarem	honorareu	honoraran
condicional	honoraria	honoraries	honoraria	honoraríem	honoraríeu	honorarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	honori	honoris	honori	honorem	honoreu	honorin
	honore	honores	honore			honoren	occ, bal
imperfet	honorés	honoressis	honorés	honoréssim	honoréssiu	honoressin
		honoresses		honoréssem	honorésseu	honoressen
	honoràs	honorassis	honoràs	honoràssim	honoràssiu	honorassin	bal
		honorasses		honoràssem	honoràsseu	honorassen	val, bal (1)
	honorara	honorares	honorara	honoràrem	honoràreu	honoraren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	honora	honori	honorem	honoreu	honorin
	–				honorau		bal, alg
	–		honore			honoren	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				honoràvom	honoravo		centr, n-occ
	honoravi						sept
	honoraia	honoraies	honoraia	honoràiem	honoràieu	honoraien	n-occ
condicional	honorariva	honorarives	honorariva	honorarívem	honoraríveu	honorariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	honoro	honoros	honoro	honoreguem	honoregueu		n-occ
imperfet	honoressi		honoressi				sept, alg
	honoressa						centr, n-occ
	honoreguessa	honoreguesses	honoregués	honoreguéssom	honoreguéssou	honoreguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... honorat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... honorar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... honorat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... honorat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... honorat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... honorat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... honorar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... honorat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... honorat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... honorat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: honoro, honora, honorem
Vocal rizotònica: /o/

Traduccions

    honrar — vegeu honrar

Miscel·lània

• Síl·labes: ho·no·rar (3)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot