honor
Català
modifica- Pronúncia(i): (nom)
Oriental: central /uˈnor/ balear /oˈno/, /uˈno/ Occidental: /oˈnoɾ/
Nom
modificahonor m. o f. (plural honors)
- Activitat que reportarà la bona fama d'una persona.
- Treballar al servei del govern serà un honor per a mi.
- Qualitat moral que empeny algú a no fer res que perjudiqui la seva imatge social o la seva autoestima.
- Faré el que em diu l'honor.
- (golf) Dret de ser el primer a jugar des del lloc de sortida d'un forat, atorgat al jugador amb un resultat millor en el forat anterior o bé, en el cas del primer forat, al jugador guanyador d'un sorteig.
Sinònims
modificaAntònims
modificaNotes
modifica- Normalment masculí, el femení és literari.
Derivats
modificaCompostos i expressions
modifica- Fer els honors: Atendre amablement un convidat.
- Tenir l'honor de: Acceptar una responsabilitat.
Traduccions
modificaQualitat moral
Verb
modificaMiscel·lània
modifica- Síl·labes: ho·nor (2)
- Anagrama: honro
Vegeu també
modifica- Article corresponent a la
Viquipèdia - Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- honor. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.
Català antic
modificaNom
modificahonor f. (plural honors)
- honor
- «Senyer pare -dix Blaquerna-, gran es la honor que vos e Aloma volets fer al vostre fill.» (Ramon Llull, Romanç d'Evast e Blaquerna, 1283)
- Possessió, hisenda d’arrendament vitalici.
- «Collidors de peytes en Burriana, entraren forcívolment en la honor e en la heretat del Templle.» (Berenguer de Ripoll, Pergamins, processos i cartes reials, 1289)