Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /uˈnor/, occidental /oˈnoɾ/
  • Rimes: -oɾ
  • Etimologia: Del llatí honos ‎(«conjunt de qualitats que havien de tenir les persones que exercien un càrrec públic:decència, rectitud,gràcia, fama, respecte»), segle XIV.
  • Anagrama: honro

NomModifica

ho·nor m. f. ‎(plural honors)

  1. Activitat que reportarà la bona fama d'una persona.
    Ex.:"Treballar al servei del govern serà un honor per a mi."
  2. Qualitat moral que empeny algú a no fer res que perjudiqui la seva imatge social o la pròpia autoestima.
    Ex.:"Faré el que em diu l'honor".
  3. (golf) Dret de ser el primer a jugar des del lloc de sortida d'un forat, atorgat al jugador amb un resultat millor en el forat anterior o bé, en el cas del primer forat, al jugador guanyador d'un sorteig.

Compostos i expressionsModifica

  • Fer els honors: Atendre amablement un convidat.
  • Tenir l'honor de: Acceptar una responsabilitat.

NotesModifica

Normalment masculí, el femení és literari.

DerivatsModifica

SinònimsModifica

AntònimsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

ho·nor

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de honorar

Vegeu tambéModifica


Anglès
Modifica

  • Pronúncia: /ˈɒnə/
    àudio (EUA)

NomModifica

honor ‎(normalment incomptable, plural honors)

  1. honor


Castellà
Modifica

  • Pronúncia(i): /oˈnoɾ/

NomModifica

ho·nor m. ‎(plural honores)

  1. honor