honor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /uˈnor/, balear /oˈno/, /uˈno/

Occidental: /oˈnoɾ/

• Rimes: -oɾ
• Etimologia: Del llatí honōre(m), acusatiu de honor, del preclàssic honos ‎(«conjunt de qualitats que havien de tenir les persones que exercien un càrrec públic: decència, rectitud, gràcia, fama, respecte»), segle XI.

Nom

honor m. o f. ‎(plural honors)

1. Activitat que reportarà la bona fama d'una persona.

   Treballar al servei del govern serà un honor per a mi.

2. Qualitat moral que empeny algú a no fer res que perjudiqui la seva imatge social o la seva autoestima.

   Faré el que em diu l'honor.

3. (golf) Dret de ser el primer a jugar des del lloc de sortida d'un forat, atorgat al jugador amb un resultat millor en el forat anterior o bé, en el cas del primer forat, al jugador guanyador d'un sorteig.

Sinònims

• benmereixença, respecte, consideració, distinció

Antònims

• deshonor, deshonra

Notes

• Normalment masculí, el femení és literari.

Derivats

• honorable, honorífic, honorari, honorar

Compostos i expressions

• Fer els honors: Atendre amablement un convidat.
• Tenir l'honor de: Acceptar una responsabilitat.

Traduccions

Qualitat moral

• Anglès: honor ^(en)
• Basc: ohore ^(eu)
• Castellà: honor ^(es)
• Danès: ære ^(da)
• Francès: honneur ^(fr)

• Friülà: onôr ^(fur) m.
• Italià: onore ^(it)
• Macedoni: чест ^(mk) f.
• Polonès: cześć ^(pl) f.
• Rus: честь ^(ru) f. ‎(txest)

Golf: dret de ser el primer a jugar

• Anglès: honor ^(en)
• Castellà: honor ^(es)

• Francès: honneur ^(fr)

Verb

honor

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de honorar

Miscel·lània

• Síl·labes: ho·nor (2)
• Anagrama: honro

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• honor. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

Català antic

• Etimologia: Del llatí honōre(m), acusatiu de honor.

Nom

honor f. ‎(plural honors)

1. honor

   «Senyer pare -dix Blaquerna-, gran es la honor que vos e Aloma volets fer al vostre fill.» (Ramon Llull, Romanç d'Evast e Blaquerna, 1283)

2. Possessió, hisenda d’arrendament vitalici.

   «Collidors de peytes en Burriana, entraren forcívolment en la honor e en la heretat del Templle.» (Berenguer de Ripoll, Pergamins, processos i cartes reials, 1289)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL

Anglès

• Pronúncia: /ˈɒnə/

  àudio (EUA)

Nom

honor ‎(normalment incomptable, plural honors)

1. honor

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /oˈnoɾ/
• Rimes: -oɾ
• Etimologia: Del llatí honor.

Nom

honor m. ‎(plural honores)

1. honor

Relacionats

• honorable
• honorífico
• honrado
• honrar

Miscel·lània

• Síl·labes: ho·nor (2)
• Anagrames: honro, honró, horno, hornó

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre honor

Polonès

• Pronúncia: /ˈxɔ̃.nɔr/
• Etimologia: Del llatí honor.

Nom

honor m. inan.

1. honor

Declinació

    Declinació de honor

	singular	plural
Nominatiu	honor	honory
Genitiu	honoru	honorów
Datiu	honorowi	honorom
Acusatiu	honor	honory
Instrumental	honorem	honorami
Locatiu	honorze	honorach
Vocatiu	honorze	honory

Antònims

• dyshonor

Derivats

• honorować

Miscel·lània

• Síl·labes: ho·nor (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Wielki słownik języka polskiego sobre honor
• Per a més informació vegeu l'entrada al Słownik Języka Polskiego sobre honor