Català
Modifica

Oriental: central /uˈnor/, balear /oˈno/, /uˈno/
Occidental: /oˈnoɾ/
  • Rimes: -oɾ
  • Etimologia: Del llatí honos ‎(«conjunt de qualitats que havien de tenir les persones que exercien un càrrec públic:decència, rectitud,gràcia, fama, respecte»), segle XIV.

NomModifica

honor m. o f. ‎(plural honors)

  1. Activitat que reportarà la bona fama d'una persona.
    Treballar al servei del govern serà un honor per a mi.
  2. Qualitat moral que empeny algú a no fer res que perjudiqui la seva imatge social o la seva autoestima.
    Faré el que em diu l'honor.
  3. (golf) Dret de ser el primer a jugar des del lloc de sortida d'un forat, atorgat al jugador amb un resultat millor en el forat anterior o bé, en el cas del primer forat, al jugador guanyador d'un sorteig.

Compostos i expressionsModifica

  • Fer els honors: Atendre amablement un convidat.
  • Tenir l'honor de: Acceptar una responsabilitat.

NotesModifica

Normalment masculí, el femení és literari.

DerivatsModifica

SinònimsModifica

AntònimsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

honor

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de honorar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: ho·nor (2)
  • Anagrama: honro

Vegeu tambéModifica


Anglès
Modifica

  • Pronúncia: /ˈɒnə/
    àudio (EUA)

NomModifica

honor ‎(normalment incomptable, plural honors)

  1. honor


Castellà
Modifica

  • Pronúncia(i): /oˈnoɾ/

NomModifica

honor m. ‎(plural honores)

  1. honor

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: ho·nor (2)