horripile

Potser volíeu: horripilé

Català

Verb

horripile

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de horripilar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb horripilar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb horripilar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb horripilar.