il·latiu

Català

Rimes: -iw
Etimologia: Del llatí illatīvus, de illātus, participi de inferō ‎(«inferir»).

il·latiu m. ‎(plural il·latius)

Cas gramatical que adopta una paraula en certes llengües que expressa direcció cap a dins d'un lloc o inici d'una acció o d'un període de temps.
poika menee kaupunkiin
en finès, el nen va a la ciutat (kaupunkiin és l'il·latiu de kaupunki, ciutat)