infero

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɪn.fɛ.roː/
• Etimologia: Del prefix in- i ferō.

Verb

īnferō ‎(1a present^?), īnfer ‎(2a present), īnferre ‎(infinitiu), intulī ‎(perfet), illātum ‎(supí)

1. ficar a sota, soterrar per fer una ofrena als déus
2. oferir, jo ofereixo, pagar

   Inferre tributum. ― Pagar un tribut.

3. (militar) anar endavant, avançar, infligir, atacar

   Bellum aut illatum defendere aut inferre. ― Fer una guerra defensiva o ofensiva.

   Magnifice inferre sese. ― Atacar amb ferotgia.

4. inferir, deduir

   Inferre aliquid ex alio. ― Inferir una cosa d'una altra.

5. posar a baix

   Inferre scalas ad moenia. ― Recolzar l'escala contra la part de baix de la muralla.

   Inferre se flammae. ― Llançar-se a les flames.

6. aportar, inspirar, causar, produir

   Sermonem inferre. ― Engegar una conversa.

   Alicui terrorem inferre. ― Inspirar terror.

Adjectiu

īnferō

1. datiu masculí singular de īnferus
2. datiu neutre singular de īnferus
3. ablatiu masculí singular de īnferus
4. ablatiu neutre singular de īnferus

Nom

īnferō

1. datiu singular de inferus
2. ablatiu singular de inferus