imantares

Català

Verb

imantares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de imantar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb imantar.

Miscel·lània

• Síl·labes: i·man·ta·res (4)
• Anagrames: amistaren, estimaran, imantar-se, matinares, matisaren, tamisaren