matinares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mə.tiˈna.ɾəs/, occidental /ma.tiˈna.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

matinares

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de matinar
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb matinar

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·ti·na·res (4)
• Anagrames: amistaren, estimaran, imantar-se, imantares, matisaren, tamisaren