imbricar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/im.bɾiˈka/
Occidental:	nord-occidental /im.bɾiˈka/
	valencià /im.bɾiˈkaɾ/, /im.bɾiˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: imbricà
• Etimologia: Del llatí imbricare.

Verb

imbricar trans.

1. Disposar en fileres superposades parcialment, com les teules d'una teulada.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	imbricar			haver imbricat
gerundi	imbricant			havent imbricat
participi	imbricat, imbricada, imbricats, imbricades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	imbrico	imbriques	imbrica	imbriquem	imbriqueu	imbriquen
	imbrique						val
	imbriqui						sept
	imbric			imbricam	imbricau		bal
imperfet	imbricava	imbricaves	imbricava	imbricàvem	imbricàveu	imbricaven
passat simple	imbriquí	imbricares	imbricà	imbricàrem	imbricàreu	imbricaren
futur	imbricaré	imbricaràs	imbricarà	imbricarem	imbricareu	imbricaran
condicional	imbricaria	imbricaries	imbricaria	imbricaríem	imbricaríeu	imbricarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	imbriqui	imbriquis	imbriqui	imbriquem	imbriqueu	imbriquin
	imbrique	imbriques	imbrique			imbriquen	occ, bal
imperfet	imbriqués	imbriquessis	imbriqués	imbriquéssim	imbriquéssiu	imbriquessin
		imbriquesses		imbriquéssem	imbriquésseu	imbriquessen
	imbricàs	imbricassis	imbricàs	imbricàssim	imbricàssiu	imbricassin	bal
		imbricasses		imbricàssem	imbricàsseu	imbricassen	val, bal (1)
	imbricara	imbricares	imbricara	imbricàrem	imbricàreu	imbricaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	imbrica	imbriqui	imbriquem	imbriqueu	imbriquin
	–				imbricau		bal
	–		imbrique			imbriquen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... imbricat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... imbricar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... imbricat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... imbricat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... imbricat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... imbricat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... imbricar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... imbricat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... imbricat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... imbricat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: imbrico, imbrica, imbriquem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: imbricate ^(en)
• Castellà: imbricar ^(es)
• Francès: imbriquer ^(fr)
• Ido: imbrikar ^(io)
• Italià: embricare ^(it)
• Portuguès: imbricar ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: im·bri·car (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /im.bɾiˈkaɾ/
• Rimes: -aɾ

Verb

imbricar trans. ‎(present imbrico, passat imbriqué, futur imbricaré)

1. imbricar

Miscel·lània

• Síl·labes: im·bri·car (3)