• Pronúncia(i): /ɪmˈpɛ.dɪ.oː/
  • Etimologia: Del prefix im- i pes, literalment «ficar entre els peus».

impediō ‎(1a present?), impedīs ‎(2a present), impedīre ‎(infinitiu), impedīvī ‎(perfet), impedītum ‎(supí)

  1. obstaculitzar, jo obstaculitzo, destorbar
    «neque nunc quomodo me expeditum ex impedito faciam, jam consilium placet» ([1])
    Ni tan sols ara cerco consell per sortir-me'n dels entrebancs.
  2. impedir, jo impedeixo, evitar
    «Antiochus, castris positis, munitionibus insuper saltum impediebat» ([2])
    Antíoc muntà el seu campament i el fortificà per impedir ser assaltat.

Vegeu també

modifica
  1. Plaute, Epídic I.1.87
  2. Titus Livi Ab Urbe Condita XXXVI.16.1