impetraré

Català

Verb

impetraré

1. Primera persona del singular (jo) del futur de impetrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pe·tra·ré (4)
• Anagrames: peritarem, peritàrem, permetria, repartíem, reptaríem, treparíem

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /im.pe.tɾaˈɾe/

Americà: alt /im.pe.t͡s(a)ˈɾe/, baix /im.pe.tɾaˈɾe/

• Rimes: -e

Verb

impetraré

1. primera persona del singular (yo) del futur d'indicatiu del verb impetrar