Català
Modifica

Oriental: /im.pəˈtɾa/
Occidental: nord-occidental /im.peˈtɾa/, valencià /im.peˈtɾaɾ/

VerbModifica

im·pe·trar trans.

  1. Obtenir alguna cosa que s'havia demanat amb molts precs.
  2. Demanar alguna cosa amb força precs i insistència.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: impetro, impetra, impetrem

DerivatsModifica

RelacionatsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot


Castellà
Modifica

Peninsular: /im.peˈtɾaɾ/
Americà: alt /im.p(e)ˈt͡saɾ/, baix /im.peˈtɾaɾ/

VerbModifica

im·pe·trar trans. ‎(present impetro, passat impetré, futur impetraré)

  1. impetrar