Català

modifica
Oriental:  /im.pəˈtɾa/
Occidental:  nord-occidental /im.peˈtɾa/
valencià /im.peˈtɾaɾ/, /im.peˈtɾa/

impetrar trans.

  1. Obtenir alguna cosa que s'havia demanat amb molts precs.
  2. Demanar alguna cosa amb força precs i insistència.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: impetro, impetra, impetrem
Vocal rizotònica: /e/

Derivats

modifica

Relacionats

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2

Castellà

modifica
Peninsular: /im.peˈtɾaɾ/
Americà: alt /im.p(e)ˈt͡saɾ/, baix /im.peˈtɾaɾ/

impetrar trans. ‎(present impetro, passat impetré, futur impetraré)

  1. impetrar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: im·pe·trar (3)