impetre

Potser volíeu: impetré

Català

Verb

impetre

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de impetrar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb impetrar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb impetrar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb impetrar

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pe·tre (3)
• Anagrames: peritem, permeti, permetí, temperi, temperí, tempire