impetrares

Català

Verb

impetrares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de impetrar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb impetrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pe·tra·res (4)
• Anagrames: empitrar-se, prestaríem, tempraries, tremparies