imprecavi

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /im.pɾəˈka.βi/

Verb

imprecavi

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de imprecar.

   Forma septentrional per [jo] imprecava.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pre·ca·vi (4)
• Anagrama: picarívem