imprecar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/im.pɾəˈka/
Occidental:	nord-occidental /im.pɾeˈka/
	valencià /im.pɾeˈkaɾ/, /im.pɾeˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: imprecà
• Etimologia: Del llatí imprecari, segle XIX.

Verb

imprecar trans.

1. malferir maleint, desitjar el mal a algú amb paraules

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	imprecar			haver imprecat
gerundi	imprecant			havent imprecat
participi	imprecat, imprecada, imprecats, imprecades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	impreco	impreques	impreca	imprequem	imprequeu	imprequen
	impreque						val
	imprequi						sept
	imprec				imprecau		bal, alg
				imprecam			bal
imperfet	imprecava	imprecaves	imprecava	imprecàvem	imprecàveu	imprecaven
passat simple	imprequí	imprecares	imprecà	imprecàrem	imprecàreu	imprecaren
futur	imprecaré	imprecaràs	imprecarà	imprecarem	imprecareu	imprecaran
condicional	imprecaria	imprecaries	imprecaria	imprecaríem	imprecaríeu	imprecarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	imprequi	imprequis	imprequi	imprequem	imprequeu	imprequin
	impreque	impreques	impreque			imprequen	occ, bal
imperfet	imprequés	imprequessis	imprequés	imprequéssim	imprequéssiu	imprequessin
		imprequesses		imprequéssem	imprequésseu	imprequessen
	imprecàs	imprecassis	imprecàs	imprecàssim	imprecàssiu	imprecassin	bal
		imprecasses		imprecàssem	imprecàsseu	imprecassen	val, bal (1)
	imprecara	imprecares	imprecara	imprecàrem	imprecàreu	imprecaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	impreca	imprequi	imprequem	imprequeu	imprequin
	–				imprecau		bal, alg
	–		impreque			imprequen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				imprecàvom	imprecavo		centr, n-occ
	imprecavi						sept
	imprecaia	imprecaies	imprecaia	imprecàiem	imprecàieu	imprecaien	n-occ
condicional	imprecariva	imprecarives	imprecariva	imprecarívem	imprecaríveu	imprecariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	impreco	imprecos	impreco	imprequeguem	imprequegueu		n-occ
imperfet	imprequessi		imprequessi				sept, alg
	imprequessa						centr, n-occ
	imprequeguessa	imprequeguesses	imprequegués	imprequeguéssom	imprequeguéssou	imprequeguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... imprecat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... imprecar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... imprecat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... imprecat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... imprecat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... imprecat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... imprecar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... imprecat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... imprecat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... imprecat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: impreco, impreca, imprequem
Vocal rizotònica: /e/

Derivats

• imprecador

Relacionats

• imprecació
• imprecatori

Traduccions

Traduccions

• Anglès: imprecate ^(en)
• Castellà: imprecar ^(es)
• Italià: imprecare ^(it)
• Llatí: impreco ^(la)
• Portuguès: imprecar ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pre·car (3)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /im.pɾeˈkaɾ/

Americà: alt /im.p(ɾe)ˈkaɾ/, baix /im.pɾeˈkaɾ/

• Rimes: -aɾ

Verb

imprecar ‎(present impreco, passat imprequé, futur imprecaré)

1. imprecar

Conjugació

    Primera conjugació amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		imprecar			haber imprecado
Gerundi		imprecando			habiendo imprecado
Participi		imprecado
Formes personals
número		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	impreco	imprecas imprecás	impreca	imprecamos	imprecáis	imprecan
	Pretérito imperfecto o Copretérito (Pretèrit imperfet)	imprecaba	imprecabas	imprecaba	imprecábamos	imprecabais	imprecaban
	Pretérito perfecto simple o Pretérito (Pretèrit indefinit)	imprequé	imprecaste	imprecó	imprecamos	imprecasteis	imprecaron
	Futuro simple o Futuro (Futur)	imprecaré	imprecarás	imprecará	imprecaremos	imprecaréis	imprecarán
	Condicional simple o Pospretérito (Condicional)	imprecaría	imprecarías	imprecaría	imprecaríamos	imprecaríais	imprecarían
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	he imprecado	has imprecado	ha imprecado	hemos imprecado	habéis imprecado	han imprecado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antecopretérito (Pretèrit plusquamperfet)	había imprecado	habías imprecado	había imprecado	habíamos imprecado	habíais imprecado	habían imprecado
	Pretérito anterior o Antepretérito (Pretèrit anterior)	hube imprecado	hubiste imprecado	hubo imprecado	hubimos imprecado	hubisteis imprecado	hubieron imprecado
	Futuro perfecto o Antefuturo (Futur perfet)	habré imprecado	habrás imprecado	habrá imprecado	habremos imprecado	habréis imprecado	habrán imprecado
	Condicional perfecto o Antepospretérito (Condicional perfet)	habría imprecado	habrías imprecado	habría imprecado	habríamos imprecado	habríais imprecado	habrían imprecado
Mode subjuntiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	impreque	impreques imprequés	impreque	imprequemos	imprequéis	imprequen
	Pretérito imperfecto o Pretérito (Pretèrit imperfet)	imprecara o	imprecaras o	imprecara o	imprecáramos o	imprecarais o	imprecaran o
		imprecase	imprecases	imprecase	imprecásemos	imprecaseis	imprecasen
	Futuro o Antefuturo (Futur)	imprecare	imprecares	imprecare	imprecáremos	imprecareis	imprecaren
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	haya imprecado	hayas imprecado	haya imprecado	hayamos imprecado	hayáis imprecado	hayan imprecado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antepretérito (Pretèrit plusquamperfet)	hubiera imprecado o	hubieras imprecado o	hubiera imprecado o	hubiéramos imprecado o	hubierais imprecado o	hubieran imprecado o
		hubiese imprecado	hubieses imprecado	hubiese imprecado	hubiésemos imprecado	hubieseis imprecado	hubiesen imprecado
	Futuro o Antefuturo (Futur perfet)	hubiere imprecado	hubieres imprecado	hubiere imprecado	hubiéremos imprecado	hubiereis imprecado	hubieren imprecado
Mode imperatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Presente (Present)			impreca imprecá	impreque	imprequemos	imprecad	imprequen

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pre·car (3)

Portuguès

Verb

imprecar

1. imprecar