Català

modifica
  • Pronúncia(i): nord-occidental /im.pɾe.keˈɣe.sa/
  • Rimes: -esa

imprequeguessa

  1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb imprecar.
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [jo] imprequés, imprecàs o imprecara.