Català

modifica
  • Pronúncia(i): nord-occidental /im.pɾe.keˈɣe.ses/
  • Rimes: -eses

imprequeguesses

  1. Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb imprecar.
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [tu] imprequessis, imprequesses, imprecassis, imprecasses o imprecares.