Potser volíeu: imprequés

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /imˈpɾe.kəs/, occidental /imˈpɾe.kes/
  • Rimes: -ekes

impreques

  1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de imprecar.
  2. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb imprecar.
    [Que tu] imprequis o impreques; [tu] no imprequis o impreques.