imprecaia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /im.pɾeˈka.jɛ/, /im.pɾeˈka.je/

Verb

imprecaia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de imprecar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [jo] imprecava.

2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de imprecar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [ell/ella/vostè] imprecava.