Potser volíeu: imprequé

Català

modifica
  • Pronúncia(i): occidental /imˈpɾe.ke/

impreque

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de imprecar.
    Forma valenciana: [jo] impreco, impreque, imprec o imprequi.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb imprecar.
    [Que jo] imprequi o impreque.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb imprecar.
    [Que ell/ella/vostè] imprequi o impreque.
  4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb imprecar.
    Imprequi o impreque [ell/ella/vostè].