Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /imˈpɾe.ku/, occidental /imˈpɾe.ko/

impreco

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de imprecar.
    [Jo] impreco, impreque, imprec o imprequi.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb imprecar.
    [Que jo] impreco, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] imprequi o impreque.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb imprecar.
    [Que ell/ella/vostè] impreco, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] imprequi o impreque.

Castellà

modifica
Peninsular: /imˈpɾe.ko/
Americà: alt /imˈpɾe.k(o)/, baix /imˈpɾe.ko/

impreco

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb imprecar