Català

modifica
  • Pronúncia(i): nord-occidental /im.pɾe.keˈɣe.sow/

imprequeguéssou

  1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb imprecar.
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [vosaltres/vós] imprequéssiu, imprequésseu, imprecàsseu, imprecàssiu o imprecàreu.