imprecos

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /imˈpɾe.kos/

Verb

imprecos

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb imprecar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [que tu] imprequis o impreques.

Miscel·lània

• Anagrama: oprimesc