imprequegués

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /im.pɾe.keˈɣes/

Verb

imprequegués

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb imprecar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] imprequés, imprecàs o imprecara.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pre·que·gués (4)