Català

modifica
  • Pronúncia(i): nord-occidental /im.pɾe.keˈɣes/
  • Rimes: -es

imprequegués

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb imprecar.
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] imprequés, imprecàs o imprecara.