improperi

Potser volíeu: improperí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /im.pɾuˈpɛ.ɾi/, occidental /im.pɾoˈpɛ.ɾi/
• Rimes: -ɛɾi
• Etimologia: (pendent)

Nom

improperi m. ‎(plural improperis)

1. Injúria d'obra o paraula.

Derivats

• improperiós

Traduccions

Traduccions

• Castellà: improperio ^(es)
• Francès: outrage ^(fr), affront ^(fr), reproche ^(fr) injurieux
• Italià: improperio ^(it),
• Llatí: improperium ^(la)

Verb

improperi

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de improperar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb improperar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb improperar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb improperar.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pro·pe·ri (4)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot