impulsar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/im.puɫˈsa/
Occidental:	nord-occidental /im.puɫˈsa/
	valencià /im.puɫˈsaɾ/, /im.puɫˈsa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: impulsà
• Etimologia: Del castellà impulsar, segle XX, del llatí tardà impulsāre.

Verb

impulsar trans.

1. impel·lir

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	impulsar			haver impulsat
gerundi	impulsant			havent impulsat
participi	impulsat, impulsada, impulsats, impulsades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	impulso	impulses	impulsa	impulsem	impulseu	impulsen
	impulse						val
	impulsi						sept
	impuls			impulsam	impulsau		bal
imperfet	impulsava	impulsaves	impulsava	impulsàvem	impulsàveu	impulsaven
passat simple	impulsí	impulsares	impulsà	impulsàrem	impulsàreu	impulsaren
futur	impulsaré	impulsaràs	impulsarà	impulsarem	impulsareu	impulsaran
condicional	impulsaria	impulsaries	impulsaria	impulsaríem	impulsaríeu	impulsarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	impulsi	impulsis	impulsi	impulsem	impulseu	impulsin
	impulse	impulses	impulse			impulsen	occ, bal
imperfet	impulsés	impulsessis	impulsés	impulséssim	impulséssiu	impulsessin
		impulsesses		impulséssem	impulsésseu	impulsessen
	impulsàs	impulsassis	impulsàs	impulsàssim	impulsàssiu	impulsassin	bal
		impulsasses		impulsàssem	impulsàsseu	impulsassen	val, bal (1)
	impulsara	impulsares	impulsara	impulsàrem	impulsàreu	impulsaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	impulsa	impulsi	impulsem	impulseu	impulsin
	–				impulsau		bal
	–		impulse			impulsen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... impulsat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... impulsar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... impulsat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... impulsat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... impulsat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... impulsat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... impulsar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... impulsat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... impulsat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... impulsat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: impulso, impulsa, impulsem

Derivats

Relacionats de la mateix arrel llatina:

• impuls
• impulsió
• impulsiu
  • impulsivament
  • impulsivitat
• impulsor

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pul·sar (3)
• Heterograma de 8 lletres (ailmprsu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /im.pulˈsaɾ/

Americà: alt /im.p(u)lˈsaɾ/, baix /im.pulˈsaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: De impulso.

Verb

impulsar trans. ‎(present impulso, passat impulsé, futur impulsaré)

1. impulsar, impel·lir

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pul·sar (3)
• Heterograma de 8 lletres (ailmprsu)