incorrés

Potser volíeu: incorres

Català

Verb

incorrés

1. (col·loquial central, nord-occidental, septentrional) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb incórrer.
2. (col·loquial central, nord-occidental, septentrional) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb incórrer.

Miscel·lània

• Anagrames: escorrin, orriencs