incrustar


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /iŋ.kɾusˈta/, valencià /iŋ.kɾosˈtaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Homòfon
  • Etimologia: Del llatí incrustāre.
  • Anagrama: transcriu

VerbModifica

in·crus·tar trans., pron. ‎(pronominal incrustar-se)

  1. Cobrir una superfície amb un material dur, com una crosta.
  2. Encastar pedres o metalls en una superfície per adornar-la.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: incrusto, incrusta, incrustem

RelacionatsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional \iŋ.kɾusˈtaɾ\, meridional \iŋ.kɾuhˈtaɾ\
Americà: alt \iŋ.k(ɾu)sˈtaɾ\, baix \iŋ.kɾuhˈtaɾ\

VerbModifica

in·crus·tar trans. ‎(present incrusto, passat incrusté, futur incrustaré)

  1. incrustar