inculpar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/iŋ.kuɫˈpa/
Occidental:	nord-occidental /iŋ.kuɫˈpa/
	valencià /iŋ.kuɫˈpaɾ/, /iŋ.kuɫˈpa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: inculpà
• Etimologia: Del llatí inculpāre.

Verb

inculpar trans.

1. Culpar, acusat algú d'alguna cosa.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	inculpar			haver inculpat
gerundi	inculpant			havent inculpat
participi	inculpat, inculpada, inculpats, inculpades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	inculpo	inculpes	inculpa	inculpem	inculpeu	inculpen
	inculpe						val
	inculpi						sept
	inculp				inculpau		bal, alg
				inculpam			bal
imperfet	inculpava	inculpaves	inculpava	inculpàvem	inculpàveu	inculpaven
passat simple	inculpí	inculpares	inculpà	inculpàrem	inculpàreu	inculparen
futur	inculparé	inculparàs	inculparà	inculparem	inculpareu	inculparan
condicional	inculparia	inculparies	inculparia	inculparíem	inculparíeu	inculparien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	inculpi	inculpis	inculpi	inculpem	inculpeu	inculpin
	inculpe	inculpes	inculpe			inculpen	occ, bal
imperfet	inculpés	inculpessis	inculpés	inculpéssim	inculpéssiu	inculpessin
		inculpesses		inculpéssem	inculpésseu	inculpessen
	inculpàs	inculpassis	inculpàs	inculpàssim	inculpàssiu	inculpassin	bal
		inculpasses		inculpàssem	inculpàsseu	inculpassen	val, bal (1)
	inculpara	inculpares	inculpara	inculpàrem	inculpàreu	inculparen	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	inculpa	inculpi	inculpem	inculpeu	inculpin
	–				inculpau		bal, alg
	–		inculpe			inculpen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				inculpàvom	inculpavo		centr, n-occ
	inculpavi						sept
	inculpaia	inculpaies	inculpaia	inculpàiem	inculpaieu	inculpaien	n-occ
condicional	inculpariva	inculparives	inculpariva	inculparívem	inculparíveu	inculpariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	inculpo	inculpos	inculpo	inculpeguem	inculpegueu		n-occ
imperfet	inculpessi		inculpessi				sept, alg
	inculpessa						centr, n-occ
	inculpeguessa	inculpeguesses	inculpegués	inculpeguéssom	inculpeguéssou	inculpeguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...inculpat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...inculpar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...inculpat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...inculpat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...inculpat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...inculpat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...inculpar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...inculpat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...inculpat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...inculpat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: inculpo, inculpa, inculpem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: incriminate ^(en), charge ^(en)
• Castellà: inculpar ^(es)
• Francès: inculper ^(fr)
• Gallec: inculpar ^(gl)
• Italià: incolpare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·cul·par (3)
• Heterograma de 8 lletres (acilnpru)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \iŋ.kulˈpaɾ\

Americà: alt \iŋ.k(u)lˈpaɾ\, baix \iŋ.kulˈpaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí inculpāre.

Verb

inculpar trans. ‎(present inculpo, passat inculpé, futur inculparé)

1. inculpar

Miscel·lània

• Síl·labes: in·cul·par (3)
• Heterograma de 8 lletres (acilnpru)