Potser volíeu: indultés

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /inˈduɫ.təs/, occidental /inˈduɫ.tes/
  • Rimes: -ultes

indultes

  1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de indultar.
  2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb indultar.