Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /in.duɫˈta/, valencià /in.duɫˈtaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Homòfon
  • Etimologia: Derivat de indult.

VerbModifica

in·dul·tar trans.

  1. Perdonar a algú la pena que tenia imposada.
  2. Eximir d'alguna llei o obligació.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: indulto, indulta, indultem

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /in.dulˈtaɾ/, meridional \iŋ.dulˈtaɾ\
Americà: alt /in.dulˈtaɾ/, baix \iŋ.dulˈtaɾ\, austral /in.dulˈtaɾ/

VerbModifica

in·dul·tar trans. ‎(present indulto, passat indulté, futur indultaré)

  1. indultar