Potser volíeu: indulté

Català

modifica

indulte

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de indultar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb indultar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb indultar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb indultar

Miscel·lània

modifica