infantil

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /iɱ.fənˈtiɫ/, occidental /iɱ.fanˈtiɫ/
• Rimes: -il
• Etimologia: Del llatí infantilis, segle XVII.

Adjectiu

infantil inv. ‎(plural infantils)

1. Relatiu o pertanyent a l'infant, al nen.
2. Immadur, inconsistent, cridaner.

Sinònims

• infantívol

Compostos i expressions

1. educació infantil: etapa del sistema escolar que cobreix els alumnes entre 0 i 6 anys, dividida en dos cicles i no obligatòria.

Traduccions

relatiu a l'infant

• Alemany: kindisch ^(de)
• Anglès: infantile ^(en), childish ^(en)
• Búlgar: детски ^(bg)
• Castellà: infantil ^(es)
• Francès: infantile ^(fr), enfantin ^(fr)

• Hebreu: ילדותי‎ ^(he)
• Italià: infantile ^(it)
• Polonès: dziecięcy ^(pl)
• Portuguès: infantil ^(pt)

immadur

• Anglès: infantile ^(en), childish ^(en)
• Búlgar: детински ^(bg)
• Castellà: infantil ^(es)
• Eslovac: infantilný ^(sk), detinský ^(sk)
• Francès: infantile ^(fr)
• Hebreu: ילדותי‎ ^(he)

• Italià: infantile ^(it)
• Neerlandès: infantiel ^(nl)
• Polonès: infantylny ^(pl)
• Portuguès: infantil ^(pt)
• Txec: dětinský ^(cs)
• Ucraïnès: інфанти́льний ^(uk) ‎(infantilni)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fan·til (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \iɱ.fanˈtil\, meridional \iɱ.faŋˈtil\

Americà: alt \iɱ.f(a)nˈtil\, baix \iŋ.faŋˈtil\, austral \iɱ.fanˈtil\

Adjectiu

infantil inv. ‎(plural infantiles)

1. infantil

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fan·til (3)