Potser volíeu: INFANT

Català

modifica
Oriental: central /iɱˈfan/
balear /iɱˈfant/, /iɱˈfan/
Occidental: nord-occidental /iɱˈfan/
valencià /iɱˈfant/, /iɱˈfan/
  • Rimes: -ant
  • Etimologia: Del llatí īnfante(m), acusatiu de infans (literalment «que no parla»), segle XIII. En sentit militar, de l’italià fante.

infant m. (plural infants)

  1. Nen, persona que encara no ha assolit l'edat adulta, d'entre els 0 i els 13 anys de vida.
  2. Soldat d'infanteria.
  3. En la monarquia espanyola, fill o filla que no hereta el tron.

Derivats

modifica

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

infant m. (plural infants, femení infanta o infantessa)

  1. Títol nobiliari atorgat en alguns regnes als fills d'un rei que no són l'hereu. L'infant és germà o germana del príncep.

Traduccions

modifica

infant

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de infantar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: in·fant (2)

Vegeu també

modifica

Anglès

modifica
  • Pronúncia: /ˈɪn.fənt/ àudio (EUA) 
  • Etimologia: Del llatí īnfante(m), acusatiu de infans (literalment «que no parla»).

infant (plural infants)

  1. infant, nen
  2. (ensenyament) pàrvul

Relacionats

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: in·fant (2)

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Collins Dictionary© sobre infant
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Cambridge English Dictionary© sobre infant