infant

Potser volíeu: INFANT

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /iɱˈfan/, balear /iɱˈfant/, /iɱˈfan/

Occidental: nord-occidental /iɱˈfan/, valencià /iɱˈfant/, /iɱˈfan/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Del llatí īnfante(m), acusatiu de infans ‎(literalment «que no parla»), segle XIII. En sentit militar, de l’italià fante.

Nom

in·fant m. ‎(plural infants)

1. Nen, persona que encara no ha assolit l'edat adulta, d'entre els 0 i els 13 anys de vida.
2. Soldat d'infanteria.
3. En la monarquia espanyola, fill o filla que no hereta el tron.

Derivats

infanteria, infantesa, infantessa, infantar, infantívol, pesainfants, infanticida, infanticidi, infantil

Sinònims

1. Nen: criatura, manyac, marrec, noi, petarrell, vailet, xic, nin, xiquet.

Traduccions

Nen

• Alemany: Kind ^(de)
• Anglès: infant ^(en)
• Castellà: niño ^(es)
• Esperanto: infaneto ^(eo)

• Francès: enfant ^(fr)
• Hindi: बच्चा ^(hi)
• Llengua de signes catalana: BAIX ^(csc)

Soldat d'infanteria

• Castellà: infante ^(es)

Nom

infant m. ‎(plural infants, femení infanta o infantessa)

1. Títol nobiliari atorgat en alguns regnes als fills d'un rei que no són l'hereu. L'infant és germà o germana del príncep.

Traduccions

Títol nobiliari

• Castellà: infante ^(es)

Verb

in·fant

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de infantar

Vegeu també

• Infant a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /ˈɪn.fənt/

  àudio (EUA)

Nom

infant ‎(plural infants)

1. Infant, nen
2. (ensenyament) pàrvul