infant
Potser volíeu: INFANT
CatalàModifica
- Pronúncia:
- Oriental: central /iɱˈfan/, balear /iɱˈfant/, /iɱˈfan/
- Occidental: nord-occidental /iɱˈfan/, valencià /iɱˈfant/, /iɱˈfan/
- Rimes: -ant
- Etimologia: Del llatí īnfante(m), acusatiu de infans (literalment «que no parla»), segle XIII. En sentit militar, de l’italià fante.
NomModifica
in·fant m. (plural infants)
- Nen, persona que encara no ha assolit l'edat adulta, d'entre els 0 i els 13 anys de vida.
- Soldat d'infanteria.
- En la monarquia espanyola, fill o filla que no hereta el tron.
DerivatsModifica
infanteria, infantesa, infantessa, infantar, infantívol, pesainfants, infanticida, infanticidi, infantil
SinònimsModifica
TraduccionsModifica
Nen
NomModifica
infant m. (plural infants, femení infanta o infantessa)
- Títol nobiliari atorgat en alguns regnes als fills d'un rei que no són l'hereu. L'infant és germà o germana del príncep.
TraduccionsModifica
VerbModifica
in·fant
Vegeu tambéModifica
AnglèsModifica
- Pronúncia: /ˈɪn.fənt/
àudio (EUA)
- Pronúncia: /ˈɪn.fənt/
NomModifica
infant (plural infants)