infant

Potser volíeu: INFANT

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /iɱˈfan/
	balear /iɱˈfant/, /iɱˈfan/
Occidental:	nord-occidental /iɱˈfan/
	valencià /iɱˈfant/, /iɱˈfan/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Del llatí īnfante(m), acusatiu de infans ‎(literalment «que no parla»), segle XIII. En sentit militar, de l’italià fante.

Nom

infant m. ‎(plural infants)

1. Nen, persona que encara no ha assolit l'edat adulta, d'entre els 0 i els 13 anys de vida.
2. Soldat d'infanteria.
3. En la monarquia espanyola, fill o filla que no hereta el tron.

Derivats

infanteria, infantesa, infantessa, infantar, infantívol, pesainfants, infanticida, infanticidi, infantil

Sinònims

1. Nen: criatura, manyac, marrec, noi, petarrell, vailet, xic, nin, xiquet.

Traduccions

Nen

• Alemany: Kind ^(de), Säugling ^(de) m.
• Anglès: infant ^(en)
• Àrab: رَضِيع‎ ^(ar) m.
• Armeni: երեխա ^(hy) ‎(ierekhà)
• Búlgar: бебе ^(bg) n. ‎(bebe)
• Castellà: niño ^(es)
• Coreà: 유아 ^(ko) ‎(yua)
• Eslovac: dojča ^(sk) n.
• Esperanto: infano ^(eo)
• Feroès: barn ^(fo) n.
• Francès: enfant ^(fr)
• Grec: βρέφος ^(el) n. ‎(vrefos), νήπιο ^(el) n. ‎(nípio)
• Grec antic: βρέφος ^(grc) n. ‎(bréphos)
• Hebreu: עולל‎ ^(he) m.
• Hindi: बच्चा ^(hi), शिशु ^(hi) m.
• Hongarès: csecsemő ^(hu)
• Italià: bambino ^(it) m.
• Japonès: 赤ちゃん ^(ja)
• Kirguís: наристе ^(ky) ‎(nariste)
• Llatí: infans ^(la) m. f.
• Llengua de signes catalana: BAIX ^(csc)
• Noruec: spedbarn ^(no) n.
• Polonès: niemowlę ^(pl) n., niemowlak ^(pl) m.
• Portuguès: infante ^(pt) m. f.
• Romanès: bebeluș ^(ro) m.
• Rus: младе́нец ^(ru) m. ‎(mladénets), ребёнок ^(ru) m. ‎(rebiónok), дитя́ ^(ru) n. ‎(ditià)
• Tai: ทารก ^(th)
• Turc: bebek ^(tr)
• Txec: kojenec ^(cs) m., nemluvně ^(cs) n.
• Ucraïnès: немовля ^(uk) ‎(nemovlia)
• Xinès: 嬰兒 ^(zh) ‎(婴儿, yīng'ér)

Soldat d'infanteria

• Castellà: infante ^(es)

Nom

infant m. ‎(plural infants, femení infanta o infantessa)

1. Títol nobiliari atorgat en alguns regnes als fills d'un rei que no són l'hereu. L'infant és germà o germana del príncep.

Traduccions

Títol nobiliari

• Castellà: infante ^(es)

Verb

infant

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de infantar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fant (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /ˈɪn.fənt/ àudio (EUA) ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí īnfante(m), acusatiu de infans ‎(literalment «que no parla»).

Nom

infant ‎(plural infants)

1. infant, nen
2. (ensenyament) pàrvul

Relacionats

• infancy

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fant (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Collins Dictionary© sobre infant
• Per a més informació vegeu l'entrada al Cambridge English Dictionary© sobre infant