infans
LlatíModifica
- Pronúncia: /ˈɪn.fans/
- Etimologia: Derivat de in- i fāns.
AdjectiuModifica
īnfāns m. f. n. (genitiu īnfāntis, comparatiu infantior, superlatiu infantissimus)
DeclinacióModifica
Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.
| Cas | Singular | Plural | |||
| Masc./Fem. | Neutre | Masc./Fem. | Neutre | ||
| Nominatiu | īnfāns | īnfantēs | īnfantia | ||
| Vocatiu | īnfāns | īnfantēs | īnfantia | ||
| Acusatiu | īnfantem | īnfāns | īnfantēs | īnfantia | |
| Genitiu | īnfantis | īnfantium | |||
| Datiu | īnfantī | īnfantibus | |||
| Ablatiu | īnfantī | īnfantibus | |||
NomModifica
īnfāns m. (genitiu īnfantis)
| 3a declinació -, -is (tema i) | ||
| Cas | Singular | Plural |
| Nominatiu | īnfāns | īnfantēs |
| Vocatiu | īnfāns | īnfantēs |
| Acusatiu | īnfantem | īnfantēs |
| Genitiu | īnfantis | īnfantium |
| Datiu | īnfantī | īnfantibus |
| Ablatiu | īnfante | īnfantibus |