infantes

Potser volíeu: infantés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /iɱˈfan.təs/, occidental /iɱˈfan.tes/
• Rimes: -antes

Nom

infantes f. pl.

1. Forma plural de infanta.

Verb

infantes

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de infantar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb infantar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fan·tes (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \iɱˈfan.tes\, meridional \iɱˈfaŋ.teh\

Americà: alt \iɱˈfan.t(e)s\, baix \iŋˈfaŋ.teh\, austral \iɱˈfan.tes\

• Rimes: -antes

Nom

infantes m. f. pl.

1. forma plural de infante
2. (masculí plural) forma plural de infante (príncep no hereu)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fan·tes (3)
• Anagrames: enfintas, festinan, finantes, fintasen, infestan

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɪnˈfan.teːs/

Adjectiu

īnfantēs

1. nominatiu masculí/femení plural de īnfāns
2. vocatiu masculí/femení plural de īnfāns
3. acusatiu masculí/femení plural de īnfāns

Nom

īnfantēs

1. nominatiu plural de īnfāns
2. vocatiu plural de īnfāns
3. acusatiu plural de īnfāns